HISTÒRIA DE SANT JORDI EN LLATÍ I TRADUCCIÓ CATALANA

Sant Jordi matant el drac de Bernat Martorell (s. XV).

La història de Sant Jordi que ha arribat fins als nostres dies està formada per elements que han anat variant amb el pas del temps. Aquí trobareu la primera versió de la història de Sant Jordi on es troben els tres elements bàsics: la noia, el drac i Sant Jordi.

Aquesta versió va ser escrita pel genovès Jaume de Voràgine a l’obra la Llegenda àuria, un recull hagiogràfic (biogràfic) dels sants cristians. La Llegenda àuria es va convertir en un èxit de vendes, en tot un best seller medieval. El text original, escrit en llatí l’any 1246, el teniu aquí amb la seua traducció catalana.

Minitatura de l’obra.

Espero que gaudiu submergint-vos en els orígens de llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya des del 1456. Com veureu, en origen no es tracta d’una història romàntica sobre el rescat d’una princesa.

En realitat, és una història més aviat cristiana i evangelitzadora que parla de lluitar contra el Mal i instaurar la fe cristiana i el baptisme en un nou territori. Bona lectura!

 

HISTORIA DE SANCTO GEORGIO

Traducció al Català per Roger Ferran i Samuel González

Georgius tribunus, genere Cappadocum, pervenit quadam vice in provinciam Libyae in civitatem, quae dicitur Silena. Iuxta quam civitatem erat stagnum instar maris, in quo draco pestifer latitabat, qui saepe populum contra se armatum in fugam converterat flatuque suo ad muros civitatis accedens omnes inficiebat. 

El tribú Jordi, del llinatge dels capadocis, en certa ocasió, va arribar a la província de Líbia, a una ciutat que és anomenada Silena. Al costat d’aquesta ciutat, hi havia un estany, amb l’aspecte de mar, en el qual s’amagava un drac pestilent, que sovint posava en fuga el poblat armat contra ell i, apropant-se als murs de la ciutat, amb el seu alè els destruïa tots.

Quapropter compulsi, cives duas oves quotidie sibi dabant, ut eius furorem sedarent, alioquin sic muros civitatis invadebat et aerem inficiebat, quod plurimi interibant. Cum ergo iam oves paene deficerent (maxime cum harum copiam habere non possent), inito consilio ovem cum adiuncto homine tribuebant. 

Obligats per aquesta situació, els ciutadans li lliuraven dues ovelles cada dia per tal de calmar el seu furor; d’altra manera, entrava dins els murs de la ciutat i corrompia l’aire de tal manera que moltíssims morien. Quan, en conseqüència, ja quasi faltaven ovelles i quan, principalment no en podien tenir abundància, iniciada una ordenança, tributaven una ovella amb l’afegit d’un home.

Cum igitur sorte omnium filii et filiae hominum darentur et sors neminem exciperet, et iam paene omnes filii et filiae essent consumpti, quadam vice filia regis unica sorte est deprehensa et draconi adiudicata. 

Quan, així doncs, eren lliurats a sorts els fills i filles de tots els homes i la sort no exceptuava ningú, i ja quasi tots els fills i filles havien estat engolits, en certa ocasió, l’única filla del rei va ser escollida per sort i adjudicada al drac.

Tunc rex contristatus ait: “Tollite aurum et argentum et dimidium regni mei et filiam mihi dimittite, ne taliter moriatur.” 

Llavors el rei, entristit, digué: “Agafeu or i plata i la meitat del meu regne i perdoneu-me la filla, perquè no mora de tal manera.”

Cui populus cum furore respondit: “Tu, o rex, hoc edictum fecisti et nunc omnes pueri nostri mortui sunt et tu vis filiam tuam salvare! Nisi in filia tua compleveris, quod in aliis ordinasti, succendemus te et domum tuum.”

A aquest el poble li respon amb furor: “Tu, oh rei, feres aquest edicte i ara tots els nostres fills són morts i tu vols salvar la teua filla! I si no compleixes amb ta filla, allò que vas ordenar als altres, et cremarem de baix a dalt a tu i casa teua.”

Quod rex videns coepit filiam suam flere dicens: “Heu me, filia mea dulcissima, quid de te faciam? Aut quid dicam? Quando plus videbo nuptias tuas?” Et conversus ad populum dixit: “Oro, ut indutias octo dierum lugendi mihi filiam tribuatis.”

Veient això, el rei comença a plorar la seua filla dient: “Ai de mi, filla meua dolcíssima, què faré amb tu? O què diré? Quan, a més, veuré les teues noces?” I, havent-se girat cap al poble, digué: “Prego que em doneu un temps de huit dies per plorar per ma filla.”

Detall de la ciutat de Silena.

Quod cum populus admisisset, in fine octo dierum reversus populus est cum furore dicens: “Quare perdis populum tuum propter filiam tuam! En omnes afflatu draconis morimur.”

Havent admès això el poble, al final dels huit dies el poble va retornar dient amb furor: “Per què arruïnes el teu poble a causa de ta filla! Mira com tots morim per l’alenada del drac.”

Tunc, rex, videns quod non posset filiam liberare, induit eam vestibus regalibus et amplexatus eam cum lacrimis dixit: “Heu me, filia mea dulcissima, de te filios in regali gremio nutrire credebam et nunc vadis, ut a dracone devoreris.

Llavors, el rei, veient que no podia alliberar la filla, va vestir-la amb robes reials i, havent-la abraçada, li digué amb llàgrimes: “Ai de mi, filla meua dolcíssima, creia que tu nodriries els fills a la teva falda reial i ara te’n vas per ser devorada pel drac.”

Heu me, filia mea dulcissima, sperabam ad tuas nuptias principes invitare, palatium margaritis ornare, tympana et organa audire, et nunc vadis, ut a dracone devoreris. “Et deosculans dimisit eam dicens: “Utinam, filia mea, ego ante te mortuus essem, quam te sic amisissem.”

Ai de mi, filla meua dolcíssima, esperava invitar els prínceps a les teues noces, guarnir el palau amb perles, sentir timbals i orgues; i ara te’n vas perquè sigues devorada pel drac.”  I bessant-la molt la va acomiadar dient: “Tant de bo, filla meua, jo m’hagués mort abans que perdre’t així.”

Tunc illa procidit ad pedes patris petens ab eo benedictionem suam. Quam cum pater cum lacrimis benedixisset, ad lacum processit.

Llavors ella es llançà als peus del pare demanant la seua benedicció. Quan el pare va beneir-la amb llàgrimes, se n’anà cap al llac.

Quam beatus Georgius casu inde transiens ut plorantem vidit, eam quid haberet interrogavit. Et illa: “Bone iuvenis, velociter equum adscende et fuge, ne mecum pariter moriaris.” Cui Georgius: “Noli timere, filia, sed dic mihi quid hic praestolaris omni plebe spectante!”

Quan Sant Jordi, que casualment passava per allí, la va veure plorant; li preguntà què li passava. I ella: “Bon jove, puja de pressa al cavall i fuig, no mores amb mi de la mateixa manera.” A aquesta contesta Jordi: “No tingues por, filla; millor dis-me per què t’estàs aquí dempeus amb tot el populatxo mirant?!”

Et illa: “Ut video, bone iuvenis, magnifici cordis es tu, sed mecum mori desideras! Fuge velociter.” Cui Georgius: “Hinc ego non discedam donec mihi, quid habeas, intimabis.” Cum ergo totum sibi exposuisset, ait Georgius: “Filia noli timere, quia in Christi nomine te iuvabo.

I ella: “Com veig, bon jove, tu ets d’un cor magnífic, però no desitges morir amb mi! Fuig veloçment.” A aquesta Jordi: “D’aquí jo no me n’aniré fins que no m’expliquis què et passa.” Com que, en conseqüència, li va exposar tot, Jordi digué: “Filla, no tinguis por, perquè en el nom de Crist t’ajudaré.”

Et illa: “Bone miles, sed te ipsum salvare festines, mecum non pereas. Sufficit enim, si sola peream. Nam me liberare non posses et tu mecum perires.” Dum haec loquerentur, ecce draco veniens caput de lacu levavit. Tunc puella tremefacta dixit: “Fuge, bone domine, fuge velociter.”

I ella: “Bon soldat, afanya’t a salvar-te tu mateix, no mores amb mi; ja n’hi ha prou si moro jo sola, ja que no em podries alliberar i tu moriries amb mi.” Mentre parlaven, heus aquí que el drac es va apropar traient el cap del llac. Llavors la noia tremolant de por li digué: “Fuig, bon senyor, fuig de pressa.”

Tunc Georgius equum ascendens et cruce se muniens draconem contra se advenientem audaciter aggreditur et lanceam fortiter vibrans et se Deo commendans ipsum graviter vulneravit et ad terram deiecit dixitque puellae: “Proice zonam tuam in collum draconis nihil dubitans, filia.”

Llavors Jordi, pujant-se’n al cavall i protegint-se amb el senyal de la Creu, carrega audaçment contra el drac que venia cara a ell; i, brandant fortament la llança i encomanant-se a Déu, el va ferir greument i el va tombar a terra i digué a la noia: “Llança el teu cinyell al coll del drac sense dubtar, filla.”

Quod cum fecisset, sequebatur eam velut mansuetissima canis. Cum ergo eum in civitatem duceret, populi hoc videntes per montes et colles fugere coeperunt dicentes: “Vae nobis, quia iam omnes peribimus!”

I, com que ho va fer, el drac la seguia com si fos una gosseta mansíssima. I, en conseqüència, com que va conduir-lo a la ciutat, els habitants, veient això, van posar-se a fugir per les muntanyes i els turons dient: “Ai de nosaltres, que ara morirem tots!”

El drac lligat com si fos una gosseta mansa.

Tunc beatus Georgius innuit iis dicens: “Nolite timere, ad hoc enim me misit Dominus ad vos, ut a poenis vos liberarem draconis. Tantummodo in Christum credite et unusquisque vestrum baptizetur et draconem istum occidam.”

Llavors Sant Jordi va fer los un gest amb el cap dient: “No tingueu por, ja que el Senyor m’ha enviat a vosaltres per això, per alliberar-vos dels càstigs del drac. Senzillament, creieu en Crist i bategeu-vos cadascú de vosaltres i mataré aquest drac.”

Tunc rex et omnes populi baptizati sunt, beatus Georgius evaginato gladio draconem occidit et ipsum extra civitatem efferri praecepit. Tunc quattuor paria boum ipsum in magnum campum foras duxerunt.

Llavors el rei i tots els habitants va batejar-se, Sant Jordi, espasa desembeinada, va matar el drac i va ordenar que el drac fos portat fora de la ciutat. Aleshores quatre parells de bous el portaren fora, a un camp gran.

Baptizati autem sunt in illa die XX milia exceptis parvulis et mulieribus. Rex autem in honorem beatae Mariae et beati Georgi ecclesiam mirae magnitudinis construxit.

Per una part, van batejar-se en aquell dia vint mil, exceptuant els menuts i les dones. Per l’altra, el rei va construir una església d’una grandària admirable en honor de Santa Maria i Sant Jordi.

De cuius altari fons vivus emanat, cuius potus omnes languidos sanat. Rex vero infinitam pecuniam beato Georgio obtulit, quam ille recipere nolens pauperibus eam dari praecepit.

Del seu altar en raja una font constant, i beure d’aquesta font cura tots els malalts. Endemés, el rei va oferir una infinitat de diners a Sant Jordi, que ell, no volent-los rebre, va manar que es donés als pobres.

Tunc Georgius de quatuor regem breviter instruxit, scilicet ut ecclesiarum dei curam haberet, sacerdotes honoraret, divinum officium diligenter audiret et semper pauperum memor esset; et sic osculato rege inde recessit.

Aleshores, Jordi van instruir el rei breument sobre  els quatre preceptes, és a dir, que tingués cura de les esglésies de Déu, que honorés els sacerdots, que escoltés amb atenció l’ofici diví i que sempre tingués memòria dels pobres. I així, després de fer-li un petó al rei, va partir.

In aliquibus tamen libris legitur quod dum draco ad devorandum puellam pergeret, Georgius se cruce muniuit et draconem aggrediens interfecit.

Tanmateix, en alguns llibres, es llegeix que, mentre el drac s’apropava a devorar la noia, Jordi va protegir-se amb el senyal de la Creu i, atacant el drac, el va matar.